dimecres, 31 de juliol del 2013

Comarques II



L'aire pur, viure a certa distància d'una gran ciutat, lluny dels sorolls i el trànsit, amb l'eterna companyia de l'olor de fems, la calitxa de la tarda i les pedregades d'estiu és un plaer. Comarques és una ciutat paradisíaca, una illa tropical que sura entre boires de purins.
No desitjo res més que quedar-me a Comarques mols i molts anys.
Les seves xafarderies, les coneixences d'intimitats alienes... quina fruició. No em calen ja revistes roses, ni programes del cor. En tinc la versió propera i a més veig els protagonistes en acció dia si i dia no. M'estic transformant en una autèntica comarquina, jo que m'havia exiliat en la joventut i pensava que mai més em re-integraria en aquest clima vilatà d' Audis i espardenyes. Doncs mira, m'hi sento d'allò més bé. Cada dia aprenc coses noves i interessants per sobreviure a la calma txitxa de l'estiu comarquí. Ciutat pagesa i ciutat senyora la combinació guanyadora per excel.lència dels més savis coneixements sobre els teus veïns.
 

2 comentaris:

andandos ha dit...

Bueno, en esta entrada sí advierto más claramente la ironía y la mala leche (suena de otra manera en castellano, lo de mala leche, que en catalán). Pero la vehemencia, y no es una crítica, sino más bien lo contrario, es la misma.
A veces son raras, las interpretaciones que les damos a los blogs.

Un saludo veraniego

Ingrid ha dit...

jejejeje, a mi m'ha passat el mateix!