dimarts, 2 de juliol de 2013

Super què???



Creia que els meves orelles no hi sentien bé, la super MOCS? què? no, no podia ser. Llavors vaig afinar l'oida i veient les imatges de la tele ho vaig entendre, era la supermots. D'acord, una mica millor. Però de què anava aquella serie de dibuixos animats, la super mots? Doncs la prota es una nena normal i corrent que es converteix en super heroina i intenta salvar el món de malfactors alguns del quals a mes de bandits son delinqüents lingüístics que no saben el significat correcte de les paraures,  les utilitzen malament o beédiuen coses incorrectes o fan barbarismes. La serie ensenya a emprar el llenguatge de la millor manera possible però li falta verisme ja que al ser una traducció de l'anglès a vegades les paraules triades en anglès i traduïdes al català no tenen el mes mínim sentit i cauen en l'absurd. És a dir algunes expressions que presenten dificultats en anglès i que evidentment tenen relació amb el que succeeix en el capítol, traduides al català no tenen cap problema ni hi ha, de vegades, cap dificultat que mereixi l'atenció. Per això opino que la idea és bona però que simplement amb el doblatge no s'aconsegueix el que sí obté la producció original. En aquest cas caldria una versió adaptada.
El mateix passa amb els genialístics i diamantíssims creatius que han traduit de l'anglès titols tan desafortunats com coneguts  de l'estil:  Gran Hermano, o les "50 ombres de Grey" (llibre que mai llegiré ni em compraré). Són traduccions sense sentit que la gent va repetint sense entendre  ni un borrall del significat que tenien  en l'obra original. Quan passa això no em canso de repetir-me a mi mateixa com un mantra "fem pena".
 



1 comentari:

José Luis Ríos Gabás ha dit...

Bueno, nunca digas "de esta agua no beberé".

Un saludo